Homenatge als versos de Miguel Hernández

Dilluns, 12 d’abril de 2010
Els poemes de Miguel Hernández van omplir ahir al migdia la Biblioteca La Cooperativa en l'acte d'homenatge, organitzat pel Centre d'Estudis Zenòbia Camprubí i la Regidoria de Cultura, coincidint amb el centenari del seu naixement.

Les veus de l'actriu Assumpció Ortet i el rapsoda Josep Torres van recórrer els millors versos del poeta, en els quals la pena, l'amor i la mort són protagonistes. Van estar acompanyats per la música d'un guitarra i un contrabaix, i les intervencions de tres alumnes de tres centres diferents del poble -IES Ramon Turró, Escoles Fonlladosa i col·legi de Sant Pere Chanel- que van recitar alguns poemes d'Hernández.

Miguel Hernández Gilabert (Orihuela, 1910 ? Alacant, 1942). Era fill d'una família nombrosa i humil. De ben jove combina el treball de pastor amb l'estudi de les primeres lletres, encara que aviat ha d'abandonar l'escola, on havia destacat per la seva afició a la lectura i per les seves bones notes, per ajudar a la família. La seva feina li permet continuar les lectures i, cap a 1925, comença a escriure les seves primeres poesies d'amagat del seu pare, a qui molesta la seva vena poètica.

Cap al 1931 viatja a Madrid, però en no trobar el suport que esperava s'entorna a Orihuela. El 1933 edita el seu primer llibre de poemes: Perito en lunas. A partir de l'èxit d'aquest poemari començarà a tractar grans poetes com Alberti, Rosales, Aleixandre i Neruda i els seus contactes amb el món literari es consoliden.
Durant la guerra civil es casa amb Josefina Manresa, viatja a l'URSS i participa activament en defensa de la República com a soldat i com a poeta. Acabada la conflagració és condemnat a mort, pena que li és commutada per 30 anys de presó.

Malalt, el 1941 és traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant, on moriria l'any següent a l'edat de 31 anys.

Darrera actualització: 14.01.2020 | 15:45