El jardí mediterrani és el model que estem utilitzant a l’hora de dissenyar els espais verds, ja que és un clar exemple d’adaptació i sostenibilitat.
Precisament la variabilitat del clima mediterrani fa que sovint ens oblidem que, la situació climàtica actual és realment preocupant. Podem observar molts mesos seguits sense pluja, embassaments secs, rius sota mínims i, fins i tot, arribar a patir restriccions d'aigua. Ens venen a la memòria els Decrets de sequera dels últims anys 1999-2002-2005-2007-2008-2009. Però, de cop i volta arriben dies de molta, fins i tot massa pluja. Llavors baixem la guàrdia i ens pensem que ja està, que ja no tenim de què preocupar-nos. Però la realitat en aquests moments és que el clima està canviant. El nostre clima és cada vegada més irregular en les precipitacions i més extrem en temperatures (veure AQUÍ informe METEOCAT).
El jardí mediterrani, ja de concepte, és un model de jardí adaptat a les característiques del clima on ha estat plantat. És per això que aquest model de jardí pateix menys i, per tant, s’adapta millor als canvis climàtics que estem vivint. És un jardí més compatible amb les condicions climàtiques i molt més perdurable amb una mínima despesa en recursos naturals.
El clima mediterrani es troba distribuït pel món en zones tan llunyanes com Xile, Califòrnia, Sud Àfrica, Australia i la conca mediterrània. Les estratègies per sobreviure sota un clima tant extrem durant l’estiu són moltes i diverses. No obstant l’estratègia més intel·ligent que fan servir totes les plantes originàries d’aquest clima és l’austeritat i l’estalvi. La planta mediterrània realitza una vida discreta, amb creixements moderats durant els mesos de primavera i tardor, i proveïda de fulles petites, de tons foscos i, a vegades, amb pèls que li confereixen colors clars. Algunes d’aquestes plantes també produeixen substàncies volàtils, sovint molt aromàtiques, que les ajuden a reduir la pèrdua d’aigua per transpiració, i d’altres, substàncies tòxiques que les preserven de ser l’aliment d’animals herbívors.
Els jardiners, imitant la natura, utilitzem tècniques per aportar aigua, si s’escau, de manera eficient a les plantes dels jardins mediterranis . Una bona solució per poder reduir el seu consum al mínim és aplicar una capa superficial de triturats de poda, escorces de diferents arbres o un altre tipus de materials minerals per encoixinar la superfície dels nostres testos o parterres. Amb aquesta acció evitarem l'evaporació i afavorirem una millor distribució de l'aigua de reg. En quant al tipus de reg, el més eficient és el realitzat per degoters. Aquest tipus de reg consisteix en la distribució de l'aigua en gotes mitjançant un sistema de tubs de plàstic amb petits forats. És un reg molt localitzat i eficient.
Per a realitzar una jardineria sostenible i el més adaptada possible es farà imprescindible fer servir les plantes autòctones del clima en el que desitgem plantar. En el nostre cas, el clima mediterrani. La selecció de la planta és, doncs, imprescindible per assolir l’èxit en el nostre jardí. La planta mediterrània, ja és una planta adaptada a les nostres condicions climàtiques i, per això, que és la planta que fem servir en els nostres parcs i jardins. No obstant, amb el nostre clima cada cop més extrem, no hi ha dubte que cal obrir el ventall d’espècies d’altres latituds més caloroses i seques.
Durant la tardor de 2021, hem sembrat un munt d’espècies per augmentar l’espai verd en els carrers del nostre poble. Com no podia ser d’un altre forma, hem utilitzat espècies autòctones que podeu consultar AQUÍ.
