Mossèn Paradeda, entre el romanticisme i el positivisme de l'època

Última revisió 12-12-2019 23:18
25/01/2016

El professor titular d'Història Contemporània per la Universitat de Girona, Joaquim Maria Puigvert, va parlar de la figura de mossèn Fèlix Paradeda, fent un anàlisi de la història de la història, durant la conferència que va oferir ahir al migdia a l'Arxiu Municipal. Puigvert va definir Paradeda com "un home humil, amant de conèixer els llocs del seu entorn i que tenia Malgrat com a pàtria". La conferència va omplir la sala de l'Arxiu.

L'Arxiu Municipal va reprendre ahir el programa d'activitats per descobrir el llegat de mossèn Fèlix Paradeda, que va encetar el passat mes de desembre. I ho va fer amb una mirada a l'obra de mossèn Fèlix Paradeda dins del conjunt de la historiografia local de Catalunya. El professor Joaquim Maria Puigvert va reflexionar sobre la figura dels historiadors i va recular fins el segle XIX per entendre dos moviments claus: el romanticisme -que s'emmirallava en els referents medievals- i el positivisme -que fa una recerca de dades i poder explicar els fets amb documents. Segons va exposar Puigvert, tots aquest context es trasllada al món local. "En aquell moment, es reivindica una història local per fer una història nacional completa", va apuntar el professor de la Universitat de Girona. El context que va dibuixar també va apuntar que es feia una història cívico-patriòtica a Catalunya, on l'excursionisme va tenir un paper rellevant

Segons Joaquim Maria Puigvert, mossèn Fèlix Paradeda encaixa en aquest context: tenia Malgrat com a pàtria, era un home amant de conèixer els llocs del seu entorn -paratges, ermites, entre altres- i documentava les seves recerques. També era un home humil, tal i com es dedueix en el pròleg de Malgrat i sos contorns.

La Matinal d'ahir s'inclou en el cicle que l'Arxiu Municipal dedica a la figura de Paradeda. El llibre Malgrat i sos contorns, de mossèn Fèlix Paradeda, publicat ara fa 100 anys, el 1915, ha estat durant anys el llibre de referència a nivell històric de Malgrat. A partir d'aquesta excusa i amb ganes de posar en valor l'obra d'un personatge que no és prou coneguda, des dels Arxius Municipals de Malgrat i de Palamós, amb la col·laboració d'investigadors locals dels dos pobles -Joan Piña, Anna Maria Anglada i Gabriel Martín-, s'ha organitzat un conjunt d'actes diversos amb l'objectiu de descobrir el llegat de Paradeda, que es van iniciar al desembre.