Malgrat mira enrere i reflexiona sobre el fet migratori

Última revisió 14-01-2020 15:42
22/11/2010

El teatre, el documental, l'exposició i la conferència han estat les vies emprades aquest cap de setmana per reflexionar sobre els moviments migratoris de principi i mitjan de segle passat a Malgrat de Mar. Aquestes activitats són fruit del treball de recerca de la memòria oral dels barris del Castell i la Verneda, que forma part l'acció comunitària del Projecte d'Intervenció Integral, i que han portat a terme Katia Velar, de l'empresa Vincle i tècnica comunitària, i l'historiador local Joan Piñ

Les activitats, organitzades per l'Oficina de Gestió del Projecte d'Intervenció Integral dels barris del Castell i la Verneda, van començar amb la representació teatral de "La maleta de fusta" a càrrec del grup Sempre Surt, format per mares i pares d'alumnes del CEIP Marià Cubí del barri de la Verneda. Aquesta obra oferia diferents episodis quotidians viscuts per nombroses famílies immigrants arribades a Malgrat com la convivència entre nens i nenes a l'escola, els jocs al carrer i la compra al mercat, entre altres. El Centre Cultural es va omplir de gom a gom. Després, es va inaugurar l'exposició "Vies de prosperitat" a la Biblioteca La Cooperativa i a continuació es va projectar el documental "Barraques. La Ciutat oblidada" del programa "30 minuts" de TV3, que explica com cap a l'any 1960, unes 100.000 persones vivien en barraques a la ciutat de Barcelona.
><br> La Matinal d'Història d'ahir diumenge també va girar a l'entorn dels moviments migratoris. L'antropòloga, historiadora i investigadora i docent de diferents departaments de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Clara Carme Parramon, va oferir la conferència "Les migracions a Catalunya al segle XX. Algunes referències a Malgrat". Clara Carme Parramon va parlar de com el desajustament econòmic entre llocs de treball i mà d'obra propicia els moviments migratoris "com l'única solució". També va fer referència als diferents processos migratoris, el de principi de segle i el de la meitat. De com a la primera onada va venir gent procedent bàsicament de Múrcia que arribava en vaixell a la recerca de feina i que pràcticament arribada amb un contracte per treballar a les mines, i en la segona, d'Andalusia, Extremadura i Castell la Manxa, i que venien en tren, per trobar feina i en algunes ocasions per fugir de la repressió del règim. L'historiadora i antropòloga també va assegurar que en aquesta segona onada migratòria del segle XX les ciutats que més van rebre immigrants van ser Barcelona, Madrid i Bilbao. També va fer referència a la migració cap a Europa, especialment a Alemanya, França, Anglaterra i Suïssa i com els immigrants arribats d'Espanya eren tractats en aquesta països. Clara Carme Parramon va fer referència al fet que les persones que han viscut un procés migratori desenvolupen una identitat pluricultural.
><br>
><br> Més fotografies dels actes