L'exposició sobre Fèlix Cardona es podrà visitar fins el 14 de setembre

Última revisió 14-01-2020 14:24
11/12/2013

L'exposició "Catalans a l'Orinoco. Fèlix Cardona Puig" s'ha prorrogat i es podrà visitar a l'Arxiu Municipal fins el 14 de setembre de l'any vinent. Inicialment, la mostra, inaugurada el 17 d'agost, s'havia de cloure a Malgrat el 29 de desembre per iniciar un recorregut itinerant per diferents municipis catalans i també per Itàlia i Veneçuela. Fins a data d'avui, 3.100 persones ja l'han visitat.

L'Arxiu Municipal prorroga l'exposició sobre la figura de l'explorador més important de Veneçuela del segle XX nou mesos més. Tot i que inicialment, s'havia previst tancar-la el proper 29 de desembre, finalment s'ha optat per allargar l'estada de la mostra a Malgrat fins el 14 de setembre per després iniciar un recorregut itinerant. La mostra tancarà del 29 de desembre fins el 13 de gener, quan obrirà amb un nou horari: de dilluns a divendres (no festius) d'11 h a 13 h i dijous de 17 h a 19 h. Els diumenges i festius obrirà d'11 h a 13.30 h.

Per altra part, 3.100 persones ja han visitat l'exposició sobre la figura del malgratenc Fèlix Cardona. Més de 20 grups de centres escolars han passat també per l'Arxiu Municipal per conèixer la mostra.

L'exposició és fruit d'un procés que es va iniciar fa dos anys amb l'adquisició del Fons Cardona. El consistori va comprar als hereus de l'explorador un extens llegat, format per una gran quantitat de fotografies, plànols, mapes, quaderns de viatge, documents sonors, pel·lícules, la seva biblioteca personal i objectes indígenes. Durant els darrers dos anys, s'ha portat a terme una exhaustiva i acurada tasca per inventariar, classificar, digitalitzar i catalogar tot el Fons Fèlix Cardona. Aquest procés ha donat pas ara a l'exposició, a través de la qual, els malgratencs i malgratenques tenen l'oportunitat de descobrir la figura de Cardona.

Cardona va arribar a Veneçuela l'any 1927 i, fins als anys seixanta, va recórrer el país sencer en una trentena d'expedicions i va cartografiar regions que figuraven en blanc als mapes. Va ser el primer a penetrar en moltes zones, especialment a la frontera amb Brasil, que ell va contribuir a delimitar, i també va cartografiar gran part de la zona fronterera amb Colòmbia. Fèlix Cardona va ser el primer a col·locar el Salto Ángel en un mapa de 1929 que s'ha conservat, al que s'hi refereix com a "Gran Salto-Pacupai Meru". L'exposició descobreix tota aquesta trajectòria com a explorador i com a recol·lector de plantes i ocells, a través de tot tipus de documents del propi Fèlix Cardona.

La mostra està dividida en 4 parts: un grup d'11 plafons explicatius que repassa l'aventura científica de diferents catalans a l'Oricono, des de Cardona fins a Joan Maria Mundó, Pau Vila i Josep Maria Cruxent. Aquests plafons porten per títol "Catalans a l'Orinoco. 100 anys d'aventura científica". Aquests plafons estan agrupats per temes i d'una manera molt visual volen despertar l'interès i la curiositat del visitant a la mostra.

La segona part de l'exposició és un gran plafó dedicat íntegrament a Fèlix Cardona, on es repassen les seves múltiples facetes, que també van passar per explotar mines d'or i buscar cautxú, entre altres. Una tercera part és un àudiovisual que es projectarà de manera continuada a la mostra, el qual permetrà al visitant escoltar la veu de Fèlix Cardona i veure algunes de les filmacions realitzades a la selva. La darrera part d'aquesta mostra està formada per una exposició d'alguns dels objectes indígenes que Cardona, i especialment la seva dona Carlota Johnson, va tenir molt cura de conservar, els quals posteriorment van guardar els fills durant anys a la casa familiar de Caracas.

L'exposició també inclou l'edició d'un catàleg, que es posarà a la venda. El llibret, que ofereix informació més extensa que l'exposició, és obra del periodista Eugeni Casanova -autor del llibre "La conquesta de l'Orinoco. Fèlix Cardona i l'exploració catalana de Veneçuela", fruit de la Beca d'Investigació de l'Ajuntament- i del cap el Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas.