Isabel Salamaña fa visible la tasca oblidada de les dones de pagès

Última revisió 14-01-2020 16:12
04/12/2006

La professora de Geografia de la Universitat de Girona, Isabel Salamaña, va parlar diumenge al matí dins el cicle de les Matinals d'Història 06-07 de la feina silenciosa i tot sovint oblidada de les dones del món agrari.

Isabel Salamaña va exposar la seva tesi doctoral "La dona pagesa, l'oblidada de l'explotació familiar: estudi de tres casos: el Priorat, el Maresme i el Segrià", que va presentar l'any 1991 i es va centrar en el cas del Maresme, i en especial de Malgrat i alguns pobles de la rodalia com Palafolls, Santa Susanna o Pineda de Mar. El primer que va explicar va ser la dificultat per establir quin era el grau de presència de la dona en el món agrari. Una dada amagada en el cens agrari, ja que qui constava com a responsable de l'explotació era sempre, a excepció de casos molt comptats, l'home. Aquest fet ja demostra aquesta invisibilitat d'una tasca poc reconeguda. Isabel Salamaña va elaborar el seu treball anat a visitar les dones a les explotacions agrícoles i fent entrevistes a fons. A Malgrat, hi va entrevistar 14 dones, que amb el seu testimoni van desgranar totes les feines que portaven a terme i a les que elles mateixes, no atorgaven la importància que en realitat tenien per al bon funcionament de l'explotació familiar.

Isabel Salamaña va relatar algunes de les nombroses feines que les dones assumien: vendre els productes de l'horta al camp, portar-los a comercialitzar a altres punts, classificar la verdura, seleccionar-la, encaixar-la, plantar-la, ajudar en les tasques de regar i ruixar, portar la comptabilitat de l'explotació, i un llarg etcètera que l'autora de la tesi va simplificar amb: "Menys les feines del tractor i del monicultor, ho feien tot". Això sense oblidar les feines de casa i tenir cura dels fills. Aquestes dones, però, se sentien força independents, segons va dir Isabel Salamaña, ja que la jornada al camp els hi permetia una certa flexibilitat d'horaris. Salamaña també va apuntar que les dones de pagès de la zona, a diferència de les d'altres punts com pot ser a les comarques gironines, tenia una important vida social. Feien cursos i participaven en l'activitat de diferents entitats. En aquest sentit, les dones entrevistades per Salamaña van constatar que vivien a pagès, però que no eren "de pagès", en el sentit més pejoratiu de la paraula.